NOSALTRES
Et convidem a explorar i experimentar amb nosaltres el nostr nou project.
Com una flor que brota i creix, SENSASIÓ neix amb la promesa de creixement i transformació.
Ens agradarà que formis part d’aquesta evolució, acompanyant-nos freqüentment per descobrir com va creixent i les meravelles que ens ofereix.
Junts anirem creant un jardí de sensacions i emocions que enriquirà les nostres vides.
T’hi esperem per compartir aquest viatge de creixement, sorpreses i descobriments.
Si vols venir, despertar els teus sentits i renovar la teva connexió amb la natura, tens l’oportunitat de fer-ho de manera propera i constant.
La llegenda del Sensa i la Sió
Fa molts i molts anys, a Castellnou hi havia dos pagesos que cuidaven les terres del Senyor del castell.
Un era l’home més bondadós del món, apreciat per tots els vilatans i fidel servidor del seu senyor. Tal era la seva bondat i la seva fidelitat, que el Senyor el tenia amb gran estima. Amb el pas dels anys van acabar forjant una gran amistat i un respecte poc habitual entre un senyor i un pobre pagès. El Senyor s’escoltava molt a aquest pagès sempre que havia de prendre grans decisions i, fins i tot, fruit de les converses i reflexions que aquest li feia, va acabar fent un tracte de preu just amb el pagament de les collites dels dos pagesos, que era l’enveja de tota la comarca.
El pagès bondadós s’encarregava de les terres del Senyor que hi havia a les vores del riu Sid, que eren una petitíssima part de totes les de la seva propietat, però a l’hora les millors i més productives. Mai va voler tenir més terres a cuidar, tot i que el Senyor li havia ofert moltes vegades, perquè deia que amb el que tenia ja podia viure.
L’altre pagès era un home molt avariciós i envejós. S’havia anat quedant la majoria de les terres que eren propietat del Senyor per treballar-les i mai en tenia prou. De tan esquerp i mala persona que era, mai ningú no s’hi va voler casar. Tot i que es beneficiava del bon tracte que els feia el Senyor, gràcies al pagès bondadós, mai perdia l’oportunitat de perjudicar-lo. Sempre envejava la seva felicitat, l’estimació que li tenia el Senyor i tot el poble, i sobretot el fet que disposés per treballar de les terres més fèrtils. Poc l’importava que les terres que cuidava ell fossin cent vegades més extenses.
Un dia, el pagès bondadós i la seva esposa van tenir una filla. En agraïment a aquesta nova vida i a la fertilitat que li donava a les seves terres el riu Sid, a la seva filla li van posar de nom com el riu, Sid.
El poble es va omplir d’alegria i el Senyor va voler regalar a la feliç parella un present molt valuós. Va nomenar el pagès bondadós com el seu conseller personal i el va lliurar de treballar mai més la terra, atorgant-li un sou de per vida.
Fa molts i molts anys, a Castellnou hi havia dos pagesos que cuidaven les terres del Senyor del castell.
Un era l’home més bondadós del món, apreciat per tots els vilatans i fidel servidor del seu senyor. Tal era la seva bondat i la seva fidelitat, que el Senyor el tenia amb gran estima. Amb el pas dels anys van acabar forjant una gran amistat i un respecte poc habitual entre un senyor i un pobre pagès. El Senyor s’escoltava molt a aquest pagès sempre que havia de prendre grans decisions i, fins i tot, fruit de les converses i reflexions que aquest li feia, va acabar fent un tracte de preu just amb el pagament de les collites dels dos pagesos, que era l’enveja de tota la comarca.
El pagès bondadós s’encarregava de les terres del Senyor que hi havia a les vores del riu Sid, que eren una petitíssima part de totes les de la seva propietat, però a l’hora les millors i més productives. Mai va voler tenir més terres a cuidar, tot i que el Senyor li havia ofert moltes vegades, perquè deia que amb el que tenia ja podia viure.
L’altre pagès era un home molt avariciós i envejós. S’havia anat quedant la majoria de les terres que eren propietat del Senyor per treballar-les i mai en tenia prou. De tan esquerp i mala persona que era, mai ningú no s’hi va voler casar. Tot i que es beneficiava del bon tracte que els feia el Senyor, gràcies al pagès bondadós, mai perdia l’oportunitat de perjudicar-lo. Sempre envejava la seva felicitat, l’estimació que li tenia el Senyor i tot el poble, i sobretot el fet que disposés per treballar de les terres més fèrtils. Poc l’importava que les terres que cuidava ell fossin cent vegades més extenses.
Un dia, el pagès bondadós i la seva esposa van tenir una filla. En agraïment a aquesta nova vida i a la fertilitat que li donava a les seves terres el riu Sid, a la seva filla li van posar de nom com el riu, Sid.
El poble es va omplir d’alegria i el Senyor va voler regalar a la feliç parella un present molt valuós. Va nomenar el pagès bondadós com el seu conseller personal i el va lliurar de treballar mai més la terra, atorgant-li un sou de per vida.
Passant a prop del pou va sentir els crits d’auxili de la Sid. A l’ase hi portava les úniques coses que li van permetre agafar en marxar: un cabasset, una manta, una bota amb aigua i… una corda! Així doncs, el viatger va deixar anar la corda cap al fons del pou i li va dir a la Sid que s’hi lligués. L’altre cap el va lligar a la cadira de l’ase i amb la força de tots dos van poder treure la nena del pou. Quan aquesta va sortir, el viatger la va tapar amb la manta i li va donar una mica d’aigua. Quan es va refer, li va explicar el que havia passat i, pujats tots dos a sobre de l’ase, van fer via cap al poble.
A mesura que s’acostaven a la casa del pagès bondadós, tots els vilatans que els veien passar esclataven d’alegria i els acompanyaven en el seu camí. Fins i tot el Senyor, alertat per la remor de veus i alegria que s’escampava per tot el poble, va anar-los a trobar just quan arribaven davant de la casa.
L’alegria era immensa i en veure a la seva filla arribar a lloms de l’ase del viatger, els pares van esclatar a plorar i es van fondre en una gran abraçada. El Senyor es va afegir a la rotllana i va demanar a la Sid què havia passat.
Tots els vilatans van començar a mirar-se entre ells per veure si trobaven el malvat responsable. Òbviament no hi era, s’havia amagat. Tot d’un plegat però, l’ase, que s’havia anat apartant de la gent, va fer un bram molt fort assenyalant amb el cap cap a la sortida del poble. En girar-se, tots els vilatans van poder veure que el pagès estava fugint. Van poder impedir que marxés i el Senyor el va condemnar a presó la resta de la seva vida.
En agraïment al rescat de la Sid, el Senyor va atorgar al jove pagès la feina de treballar totes les terres del seu terme. Amb el pas del temps, la Sid es va prometre en matrimoni amb el Sensa, que era com es deia aquell heroic pagès acollit al poble. Com a regal de casament, el Senyor va atorgar a la Sid la propietat de les terres que temps abans havia treballat el seu pare, amb la condició que les convertís en el racó més bonic i florit de les seves terres. I així va néixer aquest paradís anomenat SensaSió.
Autor: Bernat Valls